Tot el que passa, passa per alguna raó.
Però per trobar-la, hem de sortir del marc
(Atribuit a Zygmunt Baumann)
Armants d’un poal de plàstic groc –es millor un poal perquè així no se copegen- i d’un gaiato d’ullatre que havia de fer les funcions de ganxo anarem a collir els albercocs primerencs “gavatxets” de “sa Vela”, mitja quarterada que hi ha vora la possessió de Son Llorenç. Fa ser tasca fàcil, l’arbercoquer no en tenia gaire d’albercocs i, netejat l’arbre, na Caterina va collir uns brotets de rotaboc, en castellà “madreselva” (Lonicera implexa), de la liana que hi havia a l’altra banda del camí; les flors del qual tenen un perfum intens i dolç, fresc i fi; tot alhora.
La inspiració de l’aire perfumat, em portà a l’ara i aquí. Al moment present. Mentre les pituitàries es recreaven en l’olor, el cervell trescava, com un llamp, el sol de l’horabaixa, els colors de foravila, els renous –els ocells, el renou del motor, la veu de l’altra persona-... tot un broll de vida en uns segons!
Ara mateix, assegut davant l’ordinador, quan des del present recreo el moment passat amb la veu dels Antonia Font amollant frases calculades en format subrealista (no sabia que passava l’oceà per una banyera...multiorgasmia general...estic de puta mare i jo me vull morir allargat damunt sa barca...punt i principi de viure sense tu...visc a un planeta ple d’ecossitemes...i cada nit fem una festa...) l’ara i aquí del perfum del rotaboc em porta a les insistències del ara i aquí d’en Bill i na Lourdes, els liders del curs de Process: ara mateix què sents?, on et porta aquest sentiment?. I el pensament que a més d’impertinent és persistent em porta al record de les darreres vivències del curs, als dies passats, del blog, de les relacions...
Però per trobar-la, hem de sortir del marc
(Atribuit a Zygmunt Baumann)
Armants d’un poal de plàstic groc –es millor un poal perquè així no se copegen- i d’un gaiato d’ullatre que havia de fer les funcions de ganxo anarem a collir els albercocs primerencs “gavatxets” de “sa Vela”, mitja quarterada que hi ha vora la possessió de Son Llorenç. Fa ser tasca fàcil, l’arbercoquer no en tenia gaire d’albercocs i, netejat l’arbre, na Caterina va collir uns brotets de rotaboc, en castellà “madreselva” (Lonicera implexa), de la liana que hi havia a l’altra banda del camí; les flors del qual tenen un perfum intens i dolç, fresc i fi; tot alhora.
La inspiració de l’aire perfumat, em portà a l’ara i aquí. Al moment present. Mentre les pituitàries es recreaven en l’olor, el cervell trescava, com un llamp, el sol de l’horabaixa, els colors de foravila, els renous –els ocells, el renou del motor, la veu de l’altra persona-... tot un broll de vida en uns segons!
Ara mateix, assegut davant l’ordinador, quan des del present recreo el moment passat amb la veu dels Antonia Font amollant frases calculades en format subrealista (no sabia que passava l’oceà per una banyera...multiorgasmia general...estic de puta mare i jo me vull morir allargat damunt sa barca...punt i principi de viure sense tu...visc a un planeta ple d’ecossitemes...i cada nit fem una festa...) l’ara i aquí del perfum del rotaboc em porta a les insistències del ara i aquí d’en Bill i na Lourdes, els liders del curs de Process: ara mateix què sents?, on et porta aquest sentiment?. I el pensament que a més d’impertinent és persistent em porta al record de les darreres vivències del curs, als dies passats, del blog, de les relacions...
Centrem-nos amb l'aquí i ara... que hi veiem?
2 comentarios:
Centrar-se en l'ara i aquí, difícil tasca que exigeiex un grau elevat de maduressa.
Personalmente em sento ara començant una nova etapa per assolir aquesta maduressa, encara un pel confusa, però altamente excitada i emocianada per tot el que representa.
Agraeixo aquests mots tant "aclaridors".
Gracies de tot cor,
Montse
Gran repte, Guillem! Centrar-se en l'aquí i l'ara... ara mateix m'estic llegint El Poder de l'Ara, del E.Tolle i avui he començat a practicar: m'he centrat única i exclusivament en la música que estava escoltant, amb els 5 sentits i, per una llarga estona, he aconseguit desconnectar-me de l'incessant remor de pensaments que m'acompanyen.
Aquí i Ara, rep una abraçada!
Publicar un comentario